Informàtica

Abans de començar, definim: La Informàtica és tot aquell conjunt de pràctiques malignes que es duen a terme amb un ordinador i/o afins. El cervell humà al segle XXI ha hagut de fer servir part del seu cervell, utilitzada anteriorment per a altres fins, per a la informàtica. Perquè ens entenguem, jo ara podria saber fer ganxet i punta però, en canvi, ara sé fer anar un ordinador, això si, de manera dubtosa.

Començarem fent una mica d’història i hemeroteca de la informàtica. Si us penseu que tot va començar fa escassos anys, aneu ben equivocats, els informàtics posen com a Dia 0 la creació d’un instrument que jo mai he entès, l’Àbac, que va ser inventat vora l’any 3500 abans de Crist. Després d’això només es van crear calculadores immenses i ordinadors que no hi cabien a una habitació. Durant un temps també es va posar de moda estudiar durant cinc o sis anys una carrera per a saber programar ordinadors de targetes perforades, que ara veuen com van perdre el temps durant tants i tants anys i que explica l’exponencial creixement de gent que es dedica al món del piercing. Com que la història de la informàtica és bastant avorrida, anirem a la part que ens interessa... la fundació de les dues empreses més famoses en el món de la informàtica: Microsoft i Apple. Microsoft va ser creada per Bill Gates i un altre senyor, del qual ningú se’n recorda, a l’any 1975; la història d’Apple no és massa diferent, va ser creada per Steve Jobbs i un altre senyor, del qual ningú se’n recorda, a l’any 1976. I la història recent... a qui l’hi interessa quan es va crear el disquet de 3 i ½ o el CD?

La informàtica no només implica la computadora, cal tenir clar un vocabulari bàsic per a no quedar malament davant dels informàtics. Tenim el Ratolí o mouse, que és un aparell amb dos botons (a vegades més o menys) i una rodeta a la seva part superior i una bola o un laser a la seva base; serveix per a moure’ns al nostre sistema operatiu. Hi ha també el Teclat, que serveix per escriure, no té més. Ho he esmentat anteriorment, el Sistema Operatiu és molt senzill d’entendre: Depenent del que vulguis l’ordinador o de lo friki que siguis tindràs Windows, Macintosh o Linux; no em pregunteu les diferències entre ells, no les vull saber. Un Cyber-café és una botiga amb molts d’ordinadors on et pots conectar per un preu “raonable” o jugar a jocs en línia; quan jo era petit, era la única manera d’accedir a internet.

La informàtica també ha implicat l’augment o la creació de malalties o molèsties. Entre altres ens ha aportat mals de cap (migranyes), contractures, vista cansada (molèsties oculars en general), encartonament del canell (artrosi) i el meu preferit: El Síndrome del Túnel Carpià (o metacarpià), el terror de les secretàries. No està comprovat científicament que aquest síndrome sigui d’utilitzar en abús el ratolí, però ja en parlarem quan tota la nostra generació de joves d’aquí uns vint o trenta anys tingui les mans tortes.

No s’acaben, senyors, els inconvenients de la informàtica, doncs s’ha creat un ofici que fa tremolar a tots els usuaris de computadores d’ús personal: Els Informàtics són els mecànics de l’ordinador. Si s’espatlla el teu ordinador, no tens cap més remei que portar-lo a l’informàtic (a no ser que el teu cunyat o gendre n’entengui a nivell d’aficionat i t’ho pugui solucionar dignament). Un informàtic s’assembla als mecànics per vàries coses: Tarden molt a arreglar-te la màquina i cobren molt cara la mà d’obra. No conec a ningú que els informàtics l’hi hagin arreglat l’ordinador a temps, i us donaré una fórmula per a saber quant de temps tindreu la màquina varada a la botiga d’informàtica: Si un informàtic us diu que estarà 4 dies per a solucionar el problema, realment estarà 2 setmanes! Veieu com va? Només heu de agafar la meitat del temps que us ha dit i canviar la unitat a una superior. Així doncs si et diuen que l’ordinador estarà en dues setmanes, ja et pots esperar un més. Així que senyors... si us diuen que tardaran 2 mesos... compreu-vos un ordinador nou o feu-vos un VIP al cyber-café més proper

Sens dubte el millor invent de la informàtica ha estat la Paperera de Reciclatge. Pots llençar-hi coses i després remenar la paperera i recuperar la MERDA que hi has llençat, jo no l’hi hagués pogut trobar un nom millor, però espero que no ens facin separar els residus també a dins de l’ordinador.

El Guiram

Abans de començar, definim: El Guiram és la unió massiva d’estrangers que envaeixen (majoritàriament) les costes, popularment coneguts com a Guiris. Sinònims: estrangers,...

No heu anat mai a un poble de la costa i heu vist clarament que en aquell indret hi ha gent que té una tonalitat semblant a una gamba o a un tomàquet? Són estrangers que arriben en massa al nostre país amb bus, avió, cotxe o (la gran majoria) amb caravana. La seva tonalitat natural de la pell és clara i els cabells de tan rossos, semblen blancs. Però quan passen un o dos dies de la seva arribada al càmping o a l'apartament, ja semblen gambes de Palamós. Que no saben el que és aquesta gent el protector solar? Que no saben que si tenen la pell clara s'han de posar un factor 60 o 150??? Tota aquesta púrria que omple platges i chiringuitus de dia, i discoteques i pubs de nit és el Guiram, el nostre pa de cada estiu (com a mínim ells es deixen els calés aquí, encara que sigui a la discoteca).

No tot el Guiram és el mateix. Hi ha els Anglesos que es pensen que tot cristo parla anglès i només que aprenguin a (mal)dir "adios", "hola" i "muchas griacias" ja en tenen prou per sobreviure en un món on tothom parla el seu idioma; porten al cos tatuatges diversos, normalment de l'equip de futbol o rugby que són fans. Els Holandesos són els que es tornen vermells més de pressa i els que ocupen totes les discoteques i totes les parades de frankfurts i fricandeles; la majoria sap anglès, però el parlen amb un pa a la boca; cap d'ells baixa del metre vuitanta d'alt. Els Francesos (o gavatxos) són el melic del món i només parlen francès, a excepció d’algun nen que està aprenent el castellà o l’anglès a l'escola; gairebé mai riuen, fins i tot sembla que s'ho passin malament. Els Alemanys solen ser grossos i les dones més altes que els homes, parlen alemany (que no s'entén res) i xampurregen una mica l’anglès; són gent ordenada i no solen portar excessius problemes. Als Italians els distingireu ràpidament perquè són els que van més a la última moda i criden molt; és fàcil parlar italià, només has de fer veu de nas, aprendre els números en italià i parlar com l'Antonia dell'Atte, amb això ja n'hi ha prou. Els Russos no venen mai en temporada alta, només els veureu per aquí al Maig-Juny o al Setembre-Octubre; parlen un idioma inintel·ligible i sense cap solta ni volta, i ho fan com si fossis un rus més, i quan veuen que no els entens es desesperen, s'enfaden i segueixen parlant rus. Els Japonesos (o nipons) només van a Barcelona als voltants de la Sagrada Família a fer fotos a cada mil·límetre de monument; si n'hi ha algun, no ho sabreu mai, perquè tenen la càmera a la cara.

Senyors agafeu-vos fort al ratolí i aneu reservant el vostre racó a la platja del vostre poble perquè són entre nosaltres, i ara que s’acosta el mes de Juliol ens doblaran en població. Sortiu de casa preparats per a rebre insults en tots els idiomes, fer lluita lliure a la sorra roent de la platja per a aconseguir dos metres quadrats per a la tovallola i sobretot, amics, és la millor època de l’any per aprendre idiomes.

Que ens agafin confessats i no patiu, malauradament l’estiu és curt!

Els Pixapins

Abans de començar, definim: Els Pixapins són gent de Barcelona que s'aïllen de la ciutat i ocupen els pobles d'arreu de Catalunya amb els seus cotxes tipus berlina i fent fotos a tot el que poden. La gran majoria tenen una gran prepotència i solen ser malcarats i desagradables amb els botiguers. Uns sinonims a utilitzar: Saltamarges, Turbodiesels, CanFangueros,...

Aquest dissabte a les set de la tarda vaig tenir la mala idea d'anar a fer uns encàrrecs als centre del poble, ple a vessar de gent que normalment no hi és. No es podia ni caminar pel carrer, i penseu que no és per culpa de que hi hagi molta gent, sinó per culpa de la ocupació massiva i la mala optimització de l'espai.

Quan un Pixapí decideix anar a un poble, no ve sol, no... s'emporta amb ell TOTA la seva família. Tota? si, TOTA!!! Dona, fills i filles, sogres, pares, germans o cunyats,... i se'ls emporta tots a fer una volta el dissabte, saturant totes les gelateries, creperies, botigues de llamins, bars i restaurants. Quan van pel carrer caminant semblen un cometa, un cos astral que visita els nostres cels, però es desplaça molt lentament. La parella, ben enganxada de la cintura o del coll, va caminant mig sense adonar-se'n del col·lapse que estan ocasionant a la vorera, els germans o cunyats es posen al voltant parlant amb la parella, els sogres van quedant enrere creant la cua del cometa i els nens van fent de satèl·lits voltant amunt i avall, embrutant els aparadors de les botigues i creant un guirigall.

Jo, un ciutadà educat i amb pressa (no tothom està de vacances), vaig topar amb un cúmul de pixapins i, tot amablement, els vaig dir: "Si us plau, he de passar!". Van passar uns 5 segons quan tenia l'home mirant-me amb cara de fastig, per sobre les espatlles, com si fos una merda i mentrestant la seva dona li deia quelcom a l'orella i de cop van seguir fent la seva, tot ignorant-me.

Això si, quan és hora de tocar el dos es posen d'acord i surten TOTS a la mateixa hora i així, abans de tornar al seu estrés de ciutat particular, poden acabar de remarcar que ens han estat envaint durant aquell cap de setmana, pont o vacances d'estiu. Jo crec que haurien de posar enganxines de colors diferents i assignar a cada color unes hores d'entrada i sortida de la població en si, i si hi han cotxes embussant que no tenen el gomet del color que els hi pertoca, multa al canto! Així si algú surt en una hora que no l'hi pertoca, rebrà un escarment d'aquells que et treuen les ganes de tornar, perquè tampoc és que ens deixin gaires calés...

No ens interessa aquest turisme "Turbodiesel", que corren molt i gasten poc i omplenen les carreteres!!! Ocupen les gelateries per demanar 10 terrines de les més petites intentant enquibir-hi 3 o 4 gustos; ocupen les creperies per compartir 3 crepes entre 12 persones i quan ja les tenen totes, no reparen en demanar-ne una altra saltant-se tota la cua; ocupen els bars per prendre, cadascú, una varietat de cafè diferent, que si la llet freda o calenta, descafeïnat o no, de màquina o de sobre, curt o llarg de cafè, amb espuma o sense, sol, cigalons o trifàsics,... imagineu-vos quantes varietats de cafès que es poden demanar. M'agradaria fer una menció d'odi especial a aquella gent que té manies tontes com ara: cafè amb llet però sense escuma, tallat MOLT curt de cafè, i no acabaríem mai.

Segur que no soc l'únic que ja tremola quan arriba setmana santa i s'omple tot de Pixapins, i segur que tots, a finals de Maig ja deveu estar amagats amb por de trobar-vos gent vermella o russos malcarats. I, penseu, si algun guiri o pixapí s'atreveix a tractar-te com una merda, no dubtis ni un moment en dir-li: Tenint l'alcalde que tenen, no m’estranya gens ni mica!Torna a Barcelona (o al teu país)!!!! Sempre respectant la presumpció d’innocència.

Visca Blanes i visca la gent de poble!