El Guiram

Abans de començar, definim: El Guiram és la unió massiva d’estrangers que envaeixen (majoritàriament) les costes, popularment coneguts com a Guiris. Sinònims: estrangers,...

No heu anat mai a un poble de la costa i heu vist clarament que en aquell indret hi ha gent que té una tonalitat semblant a una gamba o a un tomàquet? Són estrangers que arriben en massa al nostre país amb bus, avió, cotxe o (la gran majoria) amb caravana. La seva tonalitat natural de la pell és clara i els cabells de tan rossos, semblen blancs. Però quan passen un o dos dies de la seva arribada al càmping o a l'apartament, ja semblen gambes de Palamós. Que no saben el que és aquesta gent el protector solar? Que no saben que si tenen la pell clara s'han de posar un factor 60 o 150??? Tota aquesta púrria que omple platges i chiringuitus de dia, i discoteques i pubs de nit és el Guiram, el nostre pa de cada estiu (com a mínim ells es deixen els calés aquí, encara que sigui a la discoteca).

No tot el Guiram és el mateix. Hi ha els Anglesos que es pensen que tot cristo parla anglès i només que aprenguin a (mal)dir "adios", "hola" i "muchas griacias" ja en tenen prou per sobreviure en un món on tothom parla el seu idioma; porten al cos tatuatges diversos, normalment de l'equip de futbol o rugby que són fans. Els Holandesos són els que es tornen vermells més de pressa i els que ocupen totes les discoteques i totes les parades de frankfurts i fricandeles; la majoria sap anglès, però el parlen amb un pa a la boca; cap d'ells baixa del metre vuitanta d'alt. Els Francesos (o gavatxos) són el melic del món i només parlen francès, a excepció d’algun nen que està aprenent el castellà o l’anglès a l'escola; gairebé mai riuen, fins i tot sembla que s'ho passin malament. Els Alemanys solen ser grossos i les dones més altes que els homes, parlen alemany (que no s'entén res) i xampurregen una mica l’anglès; són gent ordenada i no solen portar excessius problemes. Als Italians els distingireu ràpidament perquè són els que van més a la última moda i criden molt; és fàcil parlar italià, només has de fer veu de nas, aprendre els números en italià i parlar com l'Antonia dell'Atte, amb això ja n'hi ha prou. Els Russos no venen mai en temporada alta, només els veureu per aquí al Maig-Juny o al Setembre-Octubre; parlen un idioma inintel·ligible i sense cap solta ni volta, i ho fan com si fossis un rus més, i quan veuen que no els entens es desesperen, s'enfaden i segueixen parlant rus. Els Japonesos (o nipons) només van a Barcelona als voltants de la Sagrada Família a fer fotos a cada mil·límetre de monument; si n'hi ha algun, no ho sabreu mai, perquè tenen la càmera a la cara.

Senyors agafeu-vos fort al ratolí i aneu reservant el vostre racó a la platja del vostre poble perquè són entre nosaltres, i ara que s’acosta el mes de Juliol ens doblaran en població. Sortiu de casa preparats per a rebre insults en tots els idiomes, fer lluita lliure a la sorra roent de la platja per a aconseguir dos metres quadrats per a la tovallola i sobretot, amics, és la millor època de l’any per aprendre idiomes.

Que ens agafin confessats i no patiu, malauradament l’estiu és curt!